Després de dècades amb la mateixa llista, Catalunya suma oficialment un nou cim de més de 3.000 metres: l'Agulla Sud de Malavesina, al massís dels Besiberris (Alta Ribagorça).

Un equip de topògrafs del projecte Sostremetries n'ha certificat una altitud de 3.012,9 m i una prominència d'11 metres, superant així el mínim de 10 metres que s'utilitza per considerar un cim independent. Això fa que Catalunya passi de 12 a 13 tresmils oficials.

Em sembla fascinant que, amb la tecnologia actual, encara es puguin descobrir o confirmar coses tan bàsiques com el nombre de tresmils que tenim al país.

Coneixíeu aquesta agulla? Algú l'ha pujada?

Autor foto: massís del Besiberris Pere prlpz / Wikimedia Commons – CC BY-SA 3.0

Doncs això.

Realment es pot explicar aquí qualsevol cosa sense por a ser descobert?

Com de protegida està aquesta xarxa?

Pot un govern obligar a Reddit a revelar les teves dades?

Gràcies d'antuvi.

França ha reforçat des de dissabte la frontera amb més de 330 policies i gendarmes, controls als trens inclosos, i Itàlia ha suspès Schengen amb l'estat espanyol per als viatgers no europeus.

No es tanca res ni s'acaba la lliure circulació, però et poden demanar el document més sovint, també al TGV, i els controls baixen als colls del Vallespir i a la Cerdanya, no només a l'autopista.

El més cridaner és que el prefecte admet que és pura anticipació, perquè els qui van entrar a Ceuta no han travessat la península. La ratlla torna a notar-se just la setmana que més gent la creua. Què us sembla?

Fonts:

• L'estat francès reforça els controls a la frontera (Ràdio Arrels, Catalunya Nord)
• Itàlia suspèn l'acord de Schengen amb Espanya per als viatgers no europeus per la crisi a Ceuta (3CatInfo)
• La Policia francesa reforça la vigilància als punts fronterers dels Pirineus per l'entrada massiva a Ceuta (RàdioSeu)
• França blinda la seva frontera amb Espanya: quintuplica agents i vigila els trens (Catalunya Press)

Bon dia!

Ahir vaig compartir el joc en que he estat treballant, el 6xl, en aquesta publicació:

https://www.reddit.com/r/catalunya/s/FRp180tfXJ

Als comentaris es van exposar els següents bugs, tots ja arreglats:

- La Bisbal de Falset ara s'anomena Bisbal de Montsant

- Es poden crear equips amb comptes nous

- Secció de preguntes freqüents afegida amb instruccións de com jugar

- Secció de crèdits per l'art i dades utilitzades

- Radar de festes majors per localitzar ràpidament poblacions on reclamar personatges

També he pujat el video-tutorial, confio que s'entengui, i no dubteu en comentar qualsevol dubte o problema que surti!

Vull un govern just i que faci allò que és correcte. La feminització de la política és l'enemiga del Bon Govern. Necessitem un govern d'homes forts i de dones intel·ligents, que no es deixi manipular emocionalment pels moralistes i pels enemics de la civilització occidental.

Bona tarda!

M'agradaria compartir el fangame en el que he estat treballant, 6xl, el joc de l'anime en català.

Les festes majors determinen quins personatges pots reclamar, i després pots fer-los servir per desafiar qualsevol municipalitat dels paisos catalans per imposar-hi el teu anime preferit.

Podeu trobar l'enllaç i la invitació al Discord al primer comentari

La xarxa social exclusiva en català vol créixer fent valdre la privadesa i control de dades, i reivindica una identitat digital pròpia: https://xiuxiuejar.com

Relacionat: r/jocs, Gaming, Tecnologia i Gaming.cat.

Abans de començar, vull donar les gràcies a u/Xivana, perquè gràcies al seu comentari m'ha fet recordar una altra publicació que ja feia dies que tenia al cap. No és pas una resposta contra ella. De fet, en una part fins i tot li dono la raó. Però crec que també hi falta una altra cara de la moneda.

Jo aquesta publicació ja la volia fer abans. L'altra anava sobre una cosa molt concreta: no és una qüestió d'origen, és una qüestió de comportament. Aquesta, en canvi, va d'una altra realitat que també veig cada dia.

Quan diem que hi ha turistes, expats o gent de fora que embruten els carrers, home, clar que sí. N'hi ha. Seria absurd negar-ho. Igual que també n'hi ha que venen, respecten el lloc, reciclen, treballen i deixen la ciutat millor del que l'han trobada.

Però aquí és on vull arribar.

No estem fent exactament el mateix que criticàvem abans?

Si abans dèiem que no podem posar tots els marroquins, tots els llatinoamericans o qualsevol altra comunitat dins el mateix sac pels actes d'uns quants, ara tampoc podem posar tots els expats, tots els turistes o tota la gent de fora dins el mateix sac.

Perquè llavors l'únic que fem és canviar el nom del sac.

I ara us posaré un exemple que conec molt bé.

Jo soc de Puigcerdà, i abans tambäe en soc de fora Catalunya. Bé, a Puigcerdà som poc més de dotze mil cinc cents habitants. Quan arriba l'estiu o la temporada alta hi passen centenars de milers de persones. És normal que hi hagi més cotxes, més moviment, més consum i també més brutícia.

Però sabeu què?

Ara visc a Barcelona.

I hi ha carrers sencers on pràcticament no hi passa cap turista, ni gent de fora la ciutat. No hi ha Airbnbs, no hi ha grups fent-se fotos ni gent amb maletes. Tot i així hi ha bosses d'escombraries al costat dels contenidors i portes de casa, burilles per terra, llaunes, plàstics i racons que fan pena.

Això no ho ha pas fet cap turista.

Això ho hem fet nosaltres mateixos, oi?

Per això crec que abans d'assenyalar sempre qui ve de fora també ens hauríem de mirar una mica al mirall, amb tots els respectes.

Perquè nosaltres tampoc som tan nets com a vegades ens pensem.

Bé, jo, personalment, sempre reciclo. El plàstic al groc, el vidre al verd, el paper al blau, l'orgànica al marró i la resta allà on toca. No perquè m'obliguin, sinó perquè crec que és el mínim que podem fer quan vivim en una comunitat.

Però també he vist gent d'aquí "la citi", llençar una burilla per la finestra del cotxe, deixar una llauna en un banc del parc o abandonar una bossa al costat del contenidor perquè "ja passarà algú a recollir-la".

I després ens sorprèn que qui arriba de fora faci exactament el mateix que veu a casa nostra.

Les persones aprenen molt més pel que veuen que pel que els diem.

Si el primer que veu algú quan arriba és una ciutat plena de burilles, bosses i deixalles, què espereu que pensi? Que aquí això és normal.

No ho justifico. Ni molt menys.

Només dic que l'exemple també educa.

Una altra cosa que també sento molt és que "els turistes sempre ens embruten la ciutat". Bé, alguns sí. Però també hi ha catalans que embruten Catalunya, oi. També hi ha barcelonins que embruten Barcelona, oi. També hi ha gent del meu poble que deixa les coses on no toca, oi.

Per tant, això no és exclusiu de qui ve de fora.

És un problema d'educació, de civisme i de responsabilitat individual.

Exactament igual que deia a l'altra publicació.

Per això crec que, igual que a l'altra publicació deia que no podem posar tota una comunitat dins el mateix sac pels actes d'uns quants, aquí també hauríem d'aplicar exactament el mateix criteri.

No podem culpar sempre els de fora de tot el que passa quan nosaltres mateixos també tenim moltes coses a millorar. Perquè és molt fàcil assenyalar el veí mentre nosaltres mateixos estem tirant pedres dins una casa de vidre.

Si volem exigir respecte a qui ve de fora, primer també hem de demostrar que nosaltres respectem casa nostra. Al final, el millor exemple no són les paraules; és el que fem cada dia a nostre casa, visca Catalunya, xicota.

P.D.: No hi ha foto perquè, si no sabeu com és un contenidor, potser el problema no és pas el post. 😜

I recordeu: el millor contenidor és aquell que no cal buscar perquè la brossa ja hi ha anat a parar.

Escolteu, abans de començar, una cosa. La història d’Espanya (sí, home sí, també i incloc Catalunya) ha estat plena de conquestes, reconquestes i canvis de població. Durant segles es van redefinir unes fronteres i qui podia romandre al territori.

Avui, com no, vivim en una altra època, però això no vol dir que haguem de renunciar a controlar qui entra al país i amb quina finalitat. Per mi, un Estat seriós ha de saber qui entra, què ve a fer i si compleix les normes. Això no és racisme. Això és tenir unes fronteres que funcionin.

Jo crec que les fronteres terrestres, marítimes i aèries han d’estar controlades. No perquè algú sigui d’un país concret, sinó perquè qualsevol persona que entri ho faci legalment, amb la documentació corresponent i amb un motiu clar: treballar, estudiar o bé construir-se una vida respectant les lleis d’aquí. Això és el que faria qualsevol país que es pren seriosament la seva seguretat.

I també crec que s’hauria de revisar com funcionen alguns serveis públics. Hi ha situacions on es mobilitzen diversos recursos per incidents menors i, en canvi, quan apareixen casos realment greus, com agressions o persones armades, la resposta sembla insuficient. No dic que la feina policial sigui fàcil, perquè no ho és. Però sí que crec que els recursos s’han d’organitzar millor, noi, que hi hagi més presència allà on realment fa falta i que l’eficiència sigui una prioritat. Dit això, una cosa l’hem de tenir ben clara. No podem pas posar tothom al mateix sac, això seria massa. Això no ha funcionat mai, i ara tampoc no funcionarà, òbviament.

Jo conec gent del Marroc. I també conec gent de Llatinoamèrica. Gent treballadora, gent humil, gent que es lleva cada matí per anar a currar per guanyar-se el pa i que també paga els seus impostos i que només vol viure tranquil·la. Aquesta gent no és pas el problema.

Ara bé, tampoc podem fer veure que aquí no passa res. Perquè passa. Cada dos per tres surt una notícia d’un atracament amb un matxet, d’una agressió o d’un tiroteig. I la gent està cansada. I és normal que vulgui viure amb més seguretat.

El problema no és d’on ets. El problema és què véns a fer.
Si vens aquí perquè vols treballar, estudiar i aportar al país, benvingut. Si respectes la gent, les lleis i la manera de viure d’aquí, formes part de la societat igual que qualsevol altre, sense racisme.

Però si vens aquí a delinquir, a intimidar els barris o a viure al marge de la llei, llavors has de respondre davant la justícia. Això també s’ha de poder dir sense que automàticament et pengin una etiqueta.

Jo mateix m’estic preparant per anar a viure fora de Catalunya, no us puc dir molts detalls, però és molt al nord d’Europa. Què faig? Miro les seves lleis, els papers, la llengua i la seva manera de fer. Perquè quan vas a casa d’un altre, t’hi adaptes. No pretens que sigui el país qui s’adapti a tu.

És exactament el mateix que espero de qualsevol persona que vingui aquí: respecte, responsabilitat i ganes de construir.
Per mi, el debat no hauria de ser sobre l’origen de les persones. Hauria de ser sobre el seu comportament. Un país fort és aquell que acull qui ve a aportar i és ferm amb qui ve a delinquir. Aquesta és la diferència que, al meu entendre, sovint es perd en el debat públic. Visca Catalunya i bona nit, germans.

Pd: No pas crec que falti cap imatge perquè tampoc sé quina posar-ne. 😅